La DISLEXIA (Dx) , o discapacitat específica per a la lectura, és un trastorn neurobiològic de base genètica que condiciona que nens amb una intel·ligència normal, sense dèficits sensorials i amb un nivell d’instrucció normal, tinguin dificultats per a l’aprenentatge del llenguatge escrit. Les persones dislèctiques, en general, poden assolir un nivell de lectoescriptura funcional que els permeti un rendiment acadèmic acceptable.
Són molts els dislèctics i dislèctiques amb estudis universitaris. El camí que han de seguir, però, és molt més feixuc i malauradament n’hi ha molts que es queden pel camí. La Dx és una de les causes més freqüents de fracàs escolar. La frustració i la impotència són, sovint, causa de trastorns emocionals secundaris. Les dificultats en què es troba l’alumne dislèctic estan en relació a:
1. Propi trastorn dislèctic
2. Trastorns associats
3. Manca de l’ajut adient 3a. Diagnòstic tardà o a manca de diagnòstic
3b. Abordatges terapèutics no adequats, molts d’ells sense base científica
3c. Desconeixement dins l’àmbit educatiu
3d. Rigidesa del sistema educatiu En el moment actual diversos estudis avalen que la Dx és un trastorn de base lingüística.
..........................
En els estudis amb neuroimatge funcional s’han trobat patrons d’activació cerebral diferents, durant tasques de lectura, a les àrees lingüístiques de l’hemisferi cerebral esquerre en els lectors normals respecte als dislèctics. Àrees cerebrals del lòbul frontal esquerre i temporals i parietals de l’hemisferi cerebral dret s’activen en els dislèctics durant el procés lector, probablement com a compensació de la disfunció de les equivalents a l’hemisferi cerebral esquerre. Aquests canvis s’observen ja en el nen petit i persisteixen a l’edat adulta.
Els canvis que s’han observat amb neuroimatge funcional (Ressonància Magnètica i Magnetoencefalografia especialment) són a nivell de les àrees representades en el següent esquema. 
..........................
Des de la genètica es coneix que la Dx és un trastorn heterogeni sense un patró d’herència mendeliana i no s’ha trobat fins el moment cap gen responsable. L’estudi d’àmplies sèries de famílies afectades han implicat regions dels cromosomes 1,2,3,6,15 i 18. No sembla llunyà el futur que ens permetrà fer un diagnòstic genètic.
Des de la genètica es coneix que la Dx és un trastorn heterogeni sense un patró d’herència mendeliana i no s’ha trobat fins el moment cap gen responsable. L’estudi d’àmplies sèries de famílies afectades han implicat regions dels cromosomes 1,2,3,6,15 i 18. No sembla llunyà el futur que ens permetrà fer un diagnòstic genètic.
..........................
Malgrat els avenços en el coneixement científic, en el nostre medi els dislèctics encara no es diagnostiquen tan precoçment com seria desitjable ni gaudeixen de les adaptacions a les quals haurien de tenir dret.
Malgrat els avenços en el coneixement científic, en el nostre medi els dislèctics encara no es diagnostiquen tan precoçment com seria desitjable ni gaudeixen de les adaptacions a les quals haurien de tenir dret.
L’atenció adequada dels dislèctics seria una de les eines més profitoses en la lluita contra el Fracàs Escolar. I el Fracàs Escolar en el nostre país es calcula que afecta al voltant del 30% de l’alumnat.
..........................
BIBLIOGRAFIA
+ Amitay S, Ben-Yehudah G, Banai K, Ahissar M. Disabled readers suffer from visual and auditory impairments but not from sprecific magnocellular deficit. Brain 2002; 125: 2272-2285 + Duara R, Kushch A, Gross-Glenn K. Neuroanatomic differences between dyslexic and normal readers on magnetic resonance imaging scans. Arch Neurol 1991; 48: 410-16 + Pugh KR, Shaywitz BA, Shaywitz SE et al. Cerebral organization of component processes in reading. Brain 1996; 119:1221-28
+ Rumsey JM, Andreason P, Zametkin AJ, Aquino T, King AC, Hamburger SD. Failure to activate the left temporoparietal cortex in dyslexia. Arch Neurol 1992; 49:527-34
+ Schultz RT, Cho NK, Staib LH, Kier LE, Fletcher JM, Shaywitz SE, Shankweiler DP, Katz L, Gore JC, Duncan JS, Shaywitz BA. Brain morphology in normal and dyslexic children: the influence of sex and age. Ann Neurol 1994; 35:732-42
+ Shaywitz S. Current concepts: Dyslexia. N Engl J Med 1998; 338:307-312 + Shaywitz BA, Shaywitz SE, Pugh KR, Mencl WE, Fulbright RK, Skudlarski P, Constable RT, Marchione KE, Fletcher JM, Lyon R, Gore JC. Disruption of posterior brain systems for reading in children with developmental dyslexia. Biol Psychiatry 2002; 52: 101-10
+ Simos PG, Fletcher JM, Foorman BR, Francis DJ, Castillo EM, Davis RN, Fitzgerald M, Mathes PG, Denton C, Papanicolaou AC. Brain activation profiles during the early stages of reading acquisition. J Child Neurol 2002; 17:159-63 Démonet JF, Taylor MJ, Chaix Y. Developmental Dyslexia. Lancet, May 1, 2004; 363, 9419:1451-60
..........................
..........................
Dra. Anna Sans
Unitat de Trastorns d’Aprenentatge Escolar (UTAE).
Servei Neurologia Hospital Sant Joan de Déu.
Barcelona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada